VERGONYA, VERGONYA, I FINALMENT ORGULL
Desquiciat pel matí perdut per culpa dels funcionaris de l’Estat, aprofito les tres hores d’espera a les que soc sotmès per a fer-me un nou carnet d’identitat per a agafar un diari i, amb un cafè davant, enterar-me del que passa més enllà de la meva atrafegada vida (cosa que feia massa temps que no feia). Només llegir els titulars m’encamino cap a les pàgines cinc i sis, on figura la notícia que figura en primera plana: la detenció de dos etarres.
Ja havia escoltat sobre la notícia, i sabia de l’etarra hospitalitzat, però desconeixia els detalls exactes del que havia succeït. Començo a llegir la notícia amb l’absoluta satisfacció que em produeix la detenció de dues persones que volen la mort de qui no pensa com ells, però conforme vaig llegint una sensació d’esgarrifança em recorre tot el cos. Una costella trencada, un pulmó perforat, hematomes per tot el cos, hemorràgia interna a l’ull esquerre... tres pàgines d’informe mèdic que descriuen la desgràcia en què ha quedat convertit Igor Portu, en estat crític des del seu ingrés. Segons Rubalcaba ús legítim de la força, segons Batasuna, tortura. Digueu-li com vulgueu, jo ho qualifico com a salvatjada. Dubto molt que per a detenir una persona desarmada (les pistoles que duien estaven completament embolicades en paper de cel·lofana, el que demostra el cutrerio en què la ETA d’avui dia està immersa, que serà el proper, atemptar amb traques?) calgui deixar-la en estat crític, debatent-se entre la vida i la mort... però en fi, això és una cosa que encara podria passar en casos molt extrems, però el que no té excusa és que, després de la brutal pallissa, es dediquin a passejar a l’etarra pels escorcolls que es van fer posteriorment a la detenció i aquest no rebés cap mena d’atenció mèdica fins a cinc minuts abans de les 4 de la matinada, quan Igor Portu ingressava a l’Hospital Donostia a Sant Sebastià, entrant pel seu propi peu i emmanillat.
Això senyor Rubalcaba no té excusa. Com el GAL, que bé recordaràs, no hi ha excusa. Els terroristes, a part de ser uns assassins desgraciats, són persones, i tot i que mereixen podrir-se a la presó, no mereixen ser apallissats de manera covarda per un grup de bándals, que quedaran impunes pel fet de vestir de verd i portar tricorni. L’Estat ha de fer justícia, no abús de poder. Ningú hauria de saltar-se els drets humans, però menys encara ho ha de fer la institució que està obligada a preservar-los.
Emprenyat pel que acabava de llegir, i veient que encara restaven més de dues hores per a que els incompetents de l’oficina de la policia nacional espanyola (i tant espanyola! no entenien ni una paraula del català) m’atenguessin, m’aixeco de la incòmoda cadira en què estava apoltronat, pago el cafè, i em dirigeixo cap a casa amb la determinació de complir una de les proposicions que m’havia fet per a aquest any nou: fer-me soci de la principal ONG defensora dels drets humans, Amnistia Internacional. No faré activisme a l’organització, ja que com bé sabeu els que em coneixeu, el temps és la cosa que més desitjo i menys disposo, però ja en soc soci.
Cinc hores després tornava a travessar la porta de casa meva, amb el nou DNI electrònic (horrorós per cert), un mosqueig impressionant per la desídia mostrada per part dels administratius... però amb l’orgull de que l’única cosa útil feta en tot el matí hagi estat donar suport a una causa tan noble com és la lluita pels drets humans.
P.D. Al proper post em centraré a explicar més detalladament la història del meravellós tracte amb els meus estimats funcionaris, i de l’aventura que m’ha suposat poder posseir un cartró (ara amb un micro-chip) que m’acredita com a ciutadà del Regne d’Espanya. Esperem que no haguem de passar per això durant gaire temps més.
dimarts, gener 08, 2008
dimarts, gener 01, 2008
dissabte, desembre 22, 2007
Espanya ens enganya.
Quantes vegades hem sentit que l’AVE arrivaria el 21 de Desembre a Barcelona? Quantes vegades hem escoltat que les inversions en infraestructures en Catalunya serien una prioritat per al gobierno del Estado? No hem de buscar gaire per a poder trobar aquestes falsedats. Davant nostre tenim el seu resultat: un AVE encara molt lluny de Barcelona i unes obres que no porten res més que problemes. Que s’ho diguin als nostres veïns del Gornal, doncs molts estan allotjats a hotels donat que les seves llars han estat afectades per les obres! Que s’ho diguin als milers i milers de persones que van haver de patir el tancament de rodalies durant més d’un mes! Que s’ho diguin als usuaris de la línia Ferrocarrils de la Generalitat que restarà tancada almenys fins al Febrer!
Els habitants del Baix Llobregat estem farts de no poder fer la nostra vida normal per culpa de la incompetència de l’estat. Estem farts de mentides, estem farts d’Espanya.
PER AIXÒ VOLEM LA INDEPENDÈNCIA
PER AIXÒ VOLEM LA INDEPENDÈNCIA
diumenge, desembre 16, 2007
NOUS REPTES, LA MATEIXA IL·LUSIÓ
Avui no podria escriure cap altre post diferent a aquest. No en podria fer cap que no fos d'agraïment per la confiança donada ahir. D'agraïment per tota la gent que m'ha acompanyat en aquests quatre anys de viatge que porto al món de les JERC. Pel cap volten molts i molts noms: en Xavi Morales (que va ser qui em fa fer entrar a militar), en Xavi Iroz (malgrat tot...), la Sarah, en Lluís Pérez, en Miqui, la Núria Palomar, en Bernat Macià, l'Annabel, en Marc Darriba, en Bernat Vilaró... Al cap em venen també les encartellades (tant les il·legals de la primera època, com les legals amb les enriquidores converses amb el Lluís i el Xavi), les assembles dels Dijous (ara els Dimecres), el Plà de Joventut Municipal, les jornades de formació (xD), les acampades, els consells nacionals...
Molts records, sens dubte, però tots amb una cosa en comú. Una cosa sense la qual no haguèssin estat posibles: la il·lusió que crea defensar el que penses. Una il·lusió que, tal com vaig dir ahir al discurs de presentació de candidatura, ha estat present des de que aquell nen de catorze anys acavats de fer entrava en un local ple d'esquerdes amb ganes de treballar per a construir un país lliure format per persones lliures (tot i que potser encara realment no sabia el que volien dir aquestes paraules).
Un altre cop, moltes gràcies a tots per la confiança. No prometo fer-ho be, però si el millor que pugui.
dimarts, desembre 11, 2007
QUAN CALLEN LES CAMPANES...
Diuen que quan aniquiles una cultura aniquiles al poble. Donar l'esquena a la cultura és per tant donar l'esquena al poble.
Aquest és el dia a dia que patim els pratencs i les pratenques per part del nostre ajuntament, que mai ha sapigut gestionar el gran potencial musical de la nostra vila. Això és una cosa que no ens cal que diguin a qui formem aquest teixit, que no som pocs: Ikària (A tu lado, Quan callen les campanes ), Skakimat (Puto alcohol, Jaia, Hallellujah), Autorretrete (vídeo del grup), Distortion Genocide (Lost bullets), el meu grup (Out of Place), i un llarg etcetera de grups novells que ens hem de buscar la vida per a tirar endavant. De tots aquests abans esmentats tan sols Ikària assaja al Prat, i per casualitat, no pas per cap ajuda de l'ajuntament. L'estat dels bucs d'assaig (tan a nivell econòmic com a nivell material) de la capsa, ELS ÚNICS TRES EXISTENTS AL PRAT, és pitjor que lamentable, i l'oferta musical per part de l'ajuntament es centra en música de consum d'artistes ja consolidats, i en algún grupet pratenc que sembla que te preferència per sobre la resta.
Per a acavar-ho d'adobar, desprès de les darreres eleccions municipals iniciativa es va treure de la màniga una regidoria que no havia plantejat al seu programa, la de joventut, sobre la qual les JERC-El Prat ja haviem manifestat la nostra opinió. Que ha fet aquesta regidoria per una de les grans inquietuts del jovent pratenc? El mateix que porta fent el nostre ajuntament durant molts i molts anys, no res. Els grups estem farts d'haver d'anar a Hospitalet o a Gavà per a poder assajar. Si som del Prat, per què per a poder fer el que ens apassiona hem de marxar de la nostra ciutat? Per què si volem muntar un concert ens hem de tirar molts mesos preparant-lo sense cap ajuda, a només un escenari possible?
Però malgrat tot no ens aturarem, perquè com tot el que es fa amb passió, les nostres ganes de tocar són inaturables. I perquè com diu la cançó d'Ikària: Quan callen les campanes els nostres cors deixen de bategar.
Salut, i que visqui la música, com tot alló que ens genera la ilusió necessària per a afrontar el dia a dia!
Diuen que quan aniquiles una cultura aniquiles al poble. Donar l'esquena a la cultura és per tant donar l'esquena al poble.
Aquest és el dia a dia que patim els pratencs i les pratenques per part del nostre ajuntament, que mai ha sapigut gestionar el gran potencial musical de la nostra vila. Això és una cosa que no ens cal que diguin a qui formem aquest teixit, que no som pocs: Ikària (A tu lado, Quan callen les campanes ), Skakimat (Puto alcohol, Jaia, Hallellujah), Autorretrete (vídeo del grup), Distortion Genocide (Lost bullets), el meu grup (Out of Place), i un llarg etcetera de grups novells que ens hem de buscar la vida per a tirar endavant. De tots aquests abans esmentats tan sols Ikària assaja al Prat, i per casualitat, no pas per cap ajuda de l'ajuntament. L'estat dels bucs d'assaig (tan a nivell econòmic com a nivell material) de la capsa, ELS ÚNICS TRES EXISTENTS AL PRAT, és pitjor que lamentable, i l'oferta musical per part de l'ajuntament es centra en música de consum d'artistes ja consolidats, i en algún grupet pratenc que sembla que te preferència per sobre la resta.
Per a acavar-ho d'adobar, desprès de les darreres eleccions municipals iniciativa es va treure de la màniga una regidoria que no havia plantejat al seu programa, la de joventut, sobre la qual les JERC-El Prat ja haviem manifestat la nostra opinió. Que ha fet aquesta regidoria per una de les grans inquietuts del jovent pratenc? El mateix que porta fent el nostre ajuntament durant molts i molts anys, no res. Els grups estem farts d'haver d'anar a Hospitalet o a Gavà per a poder assajar. Si som del Prat, per què per a poder fer el que ens apassiona hem de marxar de la nostra ciutat? Per què si volem muntar un concert ens hem de tirar molts mesos preparant-lo sense cap ajuda, a només un escenari possible?
Però malgrat tot no ens aturarem, perquè com tot el que es fa amb passió, les nostres ganes de tocar són inaturables. I perquè com diu la cançó d'Ikària: Quan callen les campanes els nostres cors deixen de bategar.
Salut, i que visqui la música, com tot alló que ens genera la ilusió necessària per a afrontar el dia a dia!
dimecres, novembre 28, 2007
dijous, novembre 22, 2007
MEME VIA MAIL
Bè, avui he rebut un mail d’aquests estúpids que normalment només arribar els esborro, però com tenia una estona de temps lliure, i un bloc mig abandonat, doncs he decidit actualitzar amb aquest meme, així qui estigui una mica aborrit es pot entretindre una estona sapiguent coses inútils sobre mi.
Agafa un llibre que tinguis a mà, i ves a la pàgina 14 línia 4. Què hi posa?
That time, I used to like singing, whispering, close to your ears. But it wasn't the fact I was singing, it was the beautiful smile the song draw on your face which make me the happiest person in the world. (He escrit línia i mitja per a no tallar la frase jeje)
Estira el teu braç esquerre tot el que puguis. Que pots tocar?
El prestatge on tinc tots els llibrots de Batxillerat i algunes enciclopèdies
Què és la última cosa que has vist a la televisió?
Friends, fa dos dies xD
Sense mirar el rellotge, quina hora penses que és?
15: 45
Ara mira, quina hora era?
15: 42
A excepció de l’ordinador, que pots escoltar?
La meva germana parlant per telèfon, com no jeje
Vas somiar aquesta nit?
Si, últimament el poc que dormo somio bastant, cosa que fa que no descansi gaire i al dia següent estigui amb uns ullerots que riute de Batman.
Quan va ser l’últim cop que vas riure?
Aquest matí, quan m’he llevat i he vist que el rellotge marcava les 9 i l’alarma estava desconectada xD (havia d’estar a classe a les 8 30).
Que hi ha a les parets de la sala on estàs?
Pegatas indepes xD
Què penses d’aquest test?
Nose, que falten dos quarts d’hora per anar-me a treballar i no tenia res més de profit que pugui fer en tant poc temps. A més que és una excusa per a actualitzar el bloc sense trencar-me gaire el cap jeje.
Quina és la última película que has vist?
13 Rosas
Si fossis multimilionari, que compraries?
Tot allò que realment m’agradaria més que res en el món no ho puc pagar amb diners, per tant em comformaria amb un castell vora la platja xD
Digues alguna cosa que ningú sàpiga de tu.
Tinc una cançò del koala al mp3 xD
Si poguessis canviar alguna cosa del món, que canviaries?
Hi ha tantes coses a canviar que no se per on començar.
T’agrada ballar?
Depén de la companyia
George Bush:
Juasss
Quin nom li posaries a la teva filla?
Alba, Anna o Laia
I al teu fill?
Marc, Àlex o Albert (m’he fixat ara que totes les ties porten dues A i els tios una xD)
T’has plantejat alguna vegada marxar a viure a l’extranger?
Encara no he considerat viure fora de casa dels papis xD
En cas que existis Deu, que creus que et diria quan pujessis al cel?
Nen, t’has equivocat. L’infern és cap avall!
Passo aquest meme, sense cap intenció de que el contestin, doncs dubto que tothom estigui tan girat com jo per a perdre el temps en aquestes cosetes, als meus companys del Prat el Lluís i el Sergi, i tambè a l'Annabel de la veina ciutat d'Hospitalet.
Salut!
Bè, avui he rebut un mail d’aquests estúpids que normalment només arribar els esborro, però com tenia una estona de temps lliure, i un bloc mig abandonat, doncs he decidit actualitzar amb aquest meme, així qui estigui una mica aborrit es pot entretindre una estona sapiguent coses inútils sobre mi.
Agafa un llibre que tinguis a mà, i ves a la pàgina 14 línia 4. Què hi posa?
That time, I used to like singing, whispering, close to your ears. But it wasn't the fact I was singing, it was the beautiful smile the song draw on your face which make me the happiest person in the world. (He escrit línia i mitja per a no tallar la frase jeje)
Estira el teu braç esquerre tot el que puguis. Que pots tocar?
El prestatge on tinc tots els llibrots de Batxillerat i algunes enciclopèdies
Què és la última cosa que has vist a la televisió?
Friends, fa dos dies xD
Sense mirar el rellotge, quina hora penses que és?
15: 45
Ara mira, quina hora era?
15: 42
A excepció de l’ordinador, que pots escoltar?
La meva germana parlant per telèfon, com no jeje
Vas somiar aquesta nit?
Si, últimament el poc que dormo somio bastant, cosa que fa que no descansi gaire i al dia següent estigui amb uns ullerots que riute de Batman.
Quan va ser l’últim cop que vas riure?
Aquest matí, quan m’he llevat i he vist que el rellotge marcava les 9 i l’alarma estava desconectada xD (havia d’estar a classe a les 8 30).
Que hi ha a les parets de la sala on estàs?
Pegatas indepes xD
Què penses d’aquest test?
Nose, que falten dos quarts d’hora per anar-me a treballar i no tenia res més de profit que pugui fer en tant poc temps. A més que és una excusa per a actualitzar el bloc sense trencar-me gaire el cap jeje.
Quina és la última película que has vist?
13 Rosas
Si fossis multimilionari, que compraries?
Tot allò que realment m’agradaria més que res en el món no ho puc pagar amb diners, per tant em comformaria amb un castell vora la platja xD
Digues alguna cosa que ningú sàpiga de tu.
Tinc una cançò del koala al mp3 xD
Si poguessis canviar alguna cosa del món, que canviaries?
Hi ha tantes coses a canviar que no se per on començar.
T’agrada ballar?
Depén de la companyia
George Bush:
Juasss
Quin nom li posaries a la teva filla?
Alba, Anna o Laia
I al teu fill?
Marc, Àlex o Albert (m’he fixat ara que totes les ties porten dues A i els tios una xD)
T’has plantejat alguna vegada marxar a viure a l’extranger?
Encara no he considerat viure fora de casa dels papis xD
En cas que existis Deu, que creus que et diria quan pujessis al cel?
Nen, t’has equivocat. L’infern és cap avall!
Passo aquest meme, sense cap intenció de que el contestin, doncs dubto que tothom estigui tan girat com jo per a perdre el temps en aquestes cosetes, als meus companys del Prat el Lluís i el Sergi, i tambè a l'Annabel de la veina ciutat d'Hospitalet.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
