dilluns, de desembre 25, 2006

NO ESTEM SOLS

"Dicen, que de todos los animales de la creación, el hombre és el único que bebe sin tener sed, come sin tener hambre y habla sin tener nada que decir"

Aquesta cita, terriblement certa, tan sols li hauríem d'afegir una altra característica, bastant més fatal que aquestes anteriors: l'home és l'únic ésser que pot infringir dolor i inclòs matar a un altre ésser per motius que no siguin la estricta llei de la supervivència. Emprem la violència per cobdícia, ja siguin motius econòmics o polítics, o pel simple fet de sentir-nos millor pensant-nos superiors a la persona sotmesa. Inclòs la emprem en el nom de la cultura! I el que és pitjor, en aquests últims casos la gent vitoreja l'assassí o el torturador com a un autèntic heroi.

"Homo homini lupus" deia Hobbes al segle XVII, l'home és el llop de l'home. Més aviat hauríem de dir que l'home és el llop del Món, però tambè és l'únic ésser que si és consciecia pot salvar-lo de les seves pròpies mans.

Desprès d'aquesta introducció més filosòfica, anem al tema del que us volia parlar en aquest post. Llegint el bloc del meu amic Mario, vaig trobar-me un post realment impactant, a més explicat de la manera que tan sols el meu bon amic ho sap fer. El post parlava d'una de les tantes barbaritats comeses contra els animals en el nom de les festes populars celebrades a la península Ibèrica: "El Toro de Coria". Aquesta bonica i pacífica tradició consisteix en fer correr a un brau durant hores fins que el comencen a cansar. Aleshores, a fi d'exhaustar-lo li disparan dards fins que el brau, agonitzant cau aterra aturdit. Un cop ha passat això, i per culminar la festa per les altures, surten un parell d'autèntics ¬5#/&?=* (censurat) i li tallen els testicles al animal. Quina valentia!

En fi, però com havia dit abans, si l'home és capaç de crear destrucció, tambè és l'únic capaç d'aturar-la, i com no podia ser d'una altra manera, hi ha gent que no ha restat indiferent davant d'aquesta barbaritat. ANIMANATURALIS ha impulsat, a banda de moltes altres, una campanya internacional per la abolició del "Toro de Coria". Intentaran recollir 50000 firmes per enviar-se-les al alcalde de Coria, per a que vegi el rebuig mundial a la seva maca i impoluta tradició. No costa res colaborar-hi, tan sols has de signar AQUÍ. Jo ja ho vaig fer fa dos dies. (A més, no cal que signis a nom del teu Estat, pots signar a nom d'Internacional)

No estem sols en aquest Món, i hem d'aprendre a compartir-lo.

Bones festes i bon any nou!

dissabte, de desembre 23, 2006

LA CARADURA D'AIR MADRID

Ja fa temps que vaig prometre a una serie de gent que publicaria un post parlant del tema (xD) però no ha estat fins avui que m'he decidit. El cas esperpèntic d'aquesta companyia es molt preocupant. Per a qui no sapiga ben be de que va aquí tenen un resum:

Air Madrid és una companyia aèria que va començar a operar l'any 2004 i que 100% del seu capital és propietat del grup immobiliari (a partir d'aquí això ja huele a chamusquina) Optursa Management, propietat de José Luís Carrillo, un home que va passar de cambrer a magnat del turisme (jo això tampoc ho veig normal). En fi, fins aquí res que no es pugui explicar legalment, encara que sigui altament sospitós.

Aquesta companyia, com totes les altres, ha de estar sotmesa a molts controls de seguretat per motius evidents. Doncs be, el Ministerio de Fomento de l'Estat Espanyol va advertir a la aerooperadora de que si no resolia les grandissimes deficiències de seguretat amb les quals volaven els avions de la companyia suspendrien la lliçència d'aquesta per a funcionar.

Air Madrid, desprès d'aquest advertiment, va esperar a rebre tots els diners de les agències de viatges per les quals havia venut milers de bitllets. Un cop amb els calers a la butxaca, diuen que pleguen, ja que per la culpa de la mala publicitat de l'Estat Espanyol no els hi sortia a compte continuar amb el negoci.

Quin és el resultat d'aquesta magnífica jugada? Els jefazos es queden la pasta i la pobra gent que desitjava unes bones vacances de nadal, la majoria d'ells amb la família a l'altra banda de l'Atlàntic a països com Argentina, Paraguay, Xile, etc. s'han quedat amb un pam de nas als aeroports, sense vol i sense diners; i el que és pitjor, la companyia encara se'n riu, almenys així ho sembla en el seu comunicat, en el que fa com si la cosa no anès amb ella.

No pot ser que es jugui amb la gent d'aquesta manera, agafant la pasta i amagant la mà. No s'invertia en seguretat perquè no sortia rentable, i quan la única cosa que els hi sortia rentable era deixar a la gent tirada, s'ha sortit per la tangent, prioritzant els beneficis a la humanitat. Esperem que els responsables d'aquest delicte (sisi, DELICTE!) ho acabin pagant, i que si s'han de depurar responsabilitats a les administracions, que es faci amb contundència, perquè sinó això acabarà sent un cachondeo general.

dimarts, de desembre 19, 2006

UNA AUTÈNTICA SORPRESA

Ahir a la tarda, mentre pràcticava la tan insalubre acció del zapping, esperant que passessin els deu minuts de rigor que calen per a que el termòmetre marqués fins a quin punt arribava el meu estat febril, m’he trobat una sorpresa que no m’esperava pas trobar-me.

El cas és que a una de les cadenes que més insulta a la qualitat musical mundial, és a dir tele-taxi televisió, m’he trobat la cançó objecte de la meva sorpresa. M’ha sobtat, no pas la seva qualitat musical, sinó el missatge que contenia la cançó, procedint de l’artista que procedia. La cançó es titula Soldado de papel i és de David Bisbal. Si, si, l’espanyol dels rinxols, dels saltirons i aquestes coses.

Normalment les cançons d’aquest estil musical, tan respectable com qualsevol altre, es nodreix bàsicament de donar-nos una visió del món en el qual tot és sexe, festa, calor i noies en biquini, i en molts casos, aquests es converteixen en únics objectius vitals de molts dels consumidors d’aquests productes musicals.

Doncs bé, la cançó en qüestió parla sobre la dura realitat dels nens i nenes que combaten als fronts de moltes guerres, essent carn de canó; sacrificant-se per objectius que beneficien als de dalt, però que a ells no els aporten res. Són carn de canó esclavitzada.

Al videoclip, surten algunes frases denunciants realment impactants:
-300.000 menors combaten als fronts de batalla a guerres de 35 països
-Les armes lleugeres faciliten la transformació de menors en assassins més efectius
-A les nenes, a més de lluitar, s’espera que proporcionin serveis sexuals
-Els nens soldats més joves tenen 6 anys
-Més de dos milions de nens han mort a l’última dècada en conflictes armats

Un problema realment repugnant que ha estat encarat sense ànim de lucre per aquest artista, ja que el 100% dels fons generats pels drets d’autor aniran a parar a la Coalición Española para acabar con la Utilización de Niños y Niñas Soldados.

Les meves sinceres felicitacions a aquest artista, (les quals no tenen res a veure amb el seu estil musical, el qual no suporto), per fer un gest a favor d’una causa justa, de la qual moltíssima gent se n’oblida. Aviam si aquesta cançó fa reflexionar a molta gent sobre si les úniques coses que importen a la seva vida són el sexe, la festa, la calor i les noies en biquini.

divendres, de desembre 15, 2006

UN GRUP REALMENT INTERESSANT

Com ja he dit d'altres vegades a aquest bloc, no només de política viu l'home. Cal contar amb la música! Aqui us poso un grup molt interessant: Floggy Molly. Aquest és un grup irlandés que barreja de manera magistral dos estils musicals absolutament oposats, com són el punk i la pura música folk made in Ireland.

Lamentablement no són gens coneguts, de fet la cançò l'he tingut que pujar jo mateix al goear XD.

Aquest post va dedicat al meu amic Gerard, que va ser qui em va descobrir aquest grup, i al meu company Lluís que porto prometent-li una eternitat que li ensenyaria aquesta cançó.

Ara ja la pots escoltar!

Enjoy it!


diumenge, de desembre 10, 2006

LA MORT L'HA SALVAT

Avui, diumenge 10 de desembre, a les 14:15 segons l'hora local a Xile, ha mort un ex-dictador feixista. Una persona (si es que es poden dir persones a aquestes bèsties repugnants) que durant la seva dictadura va assassinar a més de 3000 persones i va segrestar i torturar a unes 28000, inclosa la actual presidenta xilena Michelle Bachelet.

Aquest succés em deixa un regust agredolç. M'alegro perquè desapareix un malson per a tot el poble xilé, però em fot el fet que aquest home no hagi pagat el seus crims contra els drets humans, dels quals encara molts resten oberts i d'altres no han estat ni investigats. Espero i confio en que, encara que Pinochet no pugui cumplir les condemnes, totes les barbaritats que ha comés aquest insult a l'ésser humà siguin jutjades i és dicti la sentència més dura en tots els casos. Com a mínim es donarà un reconeixement a tota la gent que l'ha patit d'una o altra manera.

D'altra banda, aquesta dictadura no va ser obra d'un sol home (com passa a totes). Encara hi ha gent que va participar directament a la dictadura i està campant lliurement per Xile i inclòs ocupant càrrecs civils. Aquesta gent tambè han de ser jutjats, perquè encara que fos desde l'ombra, tambè van assassinar més de 3000 persones i van torturar-ne les 28000 abans esmentades. És més, aquests encara poden complir part de la condemna. Però cal donar-se pressa per a que no ocurreixi el mateix que ha passat amb l'Augusto.

Avui, 10 de desembre, dia internacional pels Drets Humans, mor una de les persones que més els ha violat, curiosa paradoxa.

Contra el feixisme ni un pas enrere! Justícia!

dijous, de desembre 07, 2006

SUPEREM LA CONSTITUCIÓ, AUTODETERMINACIÓ

(Manifest publicat originalment a jerc.cat)

El 6 de desembre d’enguany els poders de l’estat espanyol tornaran a celebrar la vigència i supervivència de la seva Constitució, un text legal que prohibeix el dret a l’autodeterminació dels pobles, la federació de les comunitats autònomes, estableix la monarquia com a forma d’estat i atorga a l’exèrcit la potestat de garantir la unitat d’Espanya.
El jovent independentista ens tornem a mobilitzar perquè creiem que la reivindicació del dret a decidir és més necessària que mai. Creiem que cal superar el model de la Constitució Espanyola perquè no serveix per canalitzar les aspiracions la ciutadania dels Països Catalans. Ara fa just un any, aquesta Constitució era l’excusa i l’instrument a partir del qual es justificaven les retallades a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, tot i que per nosaltres aquest era un text que no contenia les nostres màximes aspiracions, però que representava el millor acord polític entre tots els agents de la societat catalana. De la mateixa manera, el contingut de l’actual Constitució i la seva interpretació han forçat un estatuts balear i valencià absolutament limitats d’entrada. El proper pas en l’autogovern dels Països Catalans, si vol ser real, haurà de superar l’actual Constitució Espanyola, i per aquesta raó, cal construir la majoria social que permeti fer-ho, mitjançant l’exercici del dret a l’autoderminació.
El dret a l’autodeterminació és una necessitat democràtica. Creiem que l’actual marc jurídic i polític dista molt del que hauria de ser una democràcia avançada. Per una banda, hi ha un poder judicial absolutament centralitzat, polititzat i partidista que practica una intervenció política sense complexos, i la majoria de vegades ho fa a favor de les posicions més conservadores. Per altra banda, la monarquia avui com ahir és un anacronisme. En una democràcia completa el cap d’estat ho és perquè l’ha escollit la ciutadania, i no perquè pertany a una determinada família. I en una democràcia, tot ha d’estar sotmès al control de les urnes, fins i tot els límits territorials de l’estat. L’estat espanyol no serà una democràcia completa fins que no sotmeti a la voluntat de la ciutadania dels diferents pobles de l’estat si volen continuar formant-ne part o volen esdevenir estats independents.
El dret a l’autodeterminació és una qüestió de justícia. Els Països Catalans no podem tenir les eines que tenen els altres pobles del món per decidir el seu futur perquè dos estats, l’espanyol i el francès, ho fan en nom nostre, i molt sovint, en contra nostre. Cada vegada més, els conflictes polítics al món es solucionen amb mecanismes democràtics, i tenim casos recents que ens ho recorden com Montenegro o el Quebec. Nosaltres no podem quedar-nos enrere i seguir acceptant que les nostres decisions hagin de passar per la retallada dels governs de Madrid i París.
El dret a l’autodeterminació és una eina per la millora del benestar col·lectiu. Amb un estat propi, tindrem la última paraula en polítiques socials, educatives, de sanitat, en l’economia, les infraestructures, l’habitatge i tantes altres qüestions. Aquí patim els problemes, aquí preparem les solucions, i aquí volem decidir.
És el moment de construir una majoria social per al ple exercici de la democràcia, per l’exercici del dret a l’autodeterminació. Només d’aquesta manera garantirem un futur de llibertat, justícia social i progrés per als Països Catalans.
Visca la terra!