diumenge, de desembre 13, 2009


AVUI, SÍ!


Si el 13 de setembre de 2009 passarà a la historia com el dia en que es va celebrar la primera consulta popular sobre la independència de Catalunya, avui quedarà reflectit com el dia en que es va confirmar que l’acció del valent poble d’Arenys de Munt no es tractava d’una malaltia que infestava la riera de la vila, com els partits espanyolistes (encara que alguns vulguin fer veure que no ho son) ens van voler fer veure. Bona mostra en son les 200.000 persones que han exercit el dret a vot que l’estat espanyol els nega. 200.000 demòcrates vers els només cinquanta sonats que es van passejar per Barcelona. 200.000 demòcrates que han sortit al carrer a celebrar aquesta festa del dret a decidir, que la ciutadania ha tirat endavant tot i la ignorància i rebuig mostrat per bona part de la classe política. L’únic partit que les hem recolzat allà on s’ha debatut el projecte hem estat Esquerra. Si algun convergent o algún d'iniciativa passa per aquí i em diu el contrari li comentaré amablement que a la ciutat on vivia, el Prat, tant Conveniència i Unionistes com Teje's Friends va tindre la genial idea de no donar suport al projecte. Ara, en canvi, volen la medalla per l’èxit. Els resultats, a hores d’ara son clars. Dels vots escrutats fins ara que escric l’article, més del 90% ha votat favorablement, mentre que el vot contrari no ha arribat al 4%.

A banda de visualitzar que això no era un bluf, també ens ha servit per visualitzar e internacionalitzar aquest conflicte polític, doncs han estat diversos els mitjans de comunicació de renom internacional que s’han fet ressò del dia d’avui. Bons exemples en son la BBC [Traducció cronica.cat] o el New York Times.

Per cert, a tot això, no ens oblidem de que la nació no es limita al principat, tot i que aquí gaudim d’una situació certament millor que al País Valencià i que a les Illes pel que fa a visió de país. Els principatins patim sovint aquest error. Oblidar-nos de la dura feina que s’està fent al sud i a les illes ens fa ser còmplices dels esforços del govern del corrupte Camps i del bipartidisme antidemocràtic espanyol per separar-nos. No serem lliures fins a la independència d’uns Països Catalans unificats.

Com comenta el nostre flamant eurodiputat a Brussel·les, Oriol Junqueras, no hem de frenar-nos ara, això no ha d’acabar aquí. Al seu facebook figura el següent estat: “el febrer de 2006 centenars de milers de persones per l’estatut del parlament. El desembre de 2007 centenars de milers de persones per la gestió de les infraestructures. Conseqüència de tot plegat? Res. Res de res. Aquest cop, però, no podem fallar, hem d’aprendre la lliçó, i hem de treballar per donar traducció política a aquesta gran història d’avui. Demà, tots a treballar!”.

Crec que queda clar. A cada poble, a cada ciutat, a cada barri, a cada districte. A tot arreu hem de lluitar per plantar una urna per a que el ciutadà expressi la seva opinió sobre el futur del nostre país. Doncs no hi ha nació si els seus ciutadans no volen decidir el seu destí.

Cap comentari: