dimarts, de novembre 24, 2009

TORNEM-HI!



Moltes són les coses que han succeït des que vaig abandonar a la seva sort aquest humil espai. De fet, com podeu observar, la darrera entrada està datada a 8 de Gener de l’any passat, quan la defunció del meu ja de per si escàs temps lliure es va fer patent, degut a les meves obligacions com a portaveu regional de les JERC-Baix Llobregat i d’altres vessants de la meva atrafegada vida.

Be, com deia, han estat gairebé dos anys de pausa blocaire que han coincidit sense cap mena de dubte amb el període més intens de la meva vida. De fet, us posaré un exemple que crec que és prou clarificador de la situació: l’últim article el vaig escriure des de la que ara jo anomeno casa de mons pares(en aquell moment jo la anomenava casa) al Prat; ara escric des del sofà de casa meva, la que comparteixo amb la noia que més m’estimo, situada a la capital de l’Alt Empordà.

Sense cap mena de dubte aquest crec que ha estat el canvi més important de tots, haver conegut l’Íria. Des d’aquell 31 d’abril a Barraques de Figueres la meva vida va experimentar un gir que no hauria imaginat mai, però és que aquesta noieta mona amb els cabells arrissats em va robar el cor, i em va fer proposar-me canviar tota la meva vida. He sortit de casa els papis, he canviat de comarca (el que implica també alliberar-me del meu càrrec), he començat a aprendre els intrínculis de viure en parella (tot i que l’Íria m’ho posa molt fàcil), i un llarg seguit d’etcèteres que només ella ha fet possible.

Pel que fa a la JERC, que hauria de dir? Moltes i moltes hores al servei del Baix. Sempre amb l’inestimable companyia del meu amic (com ell n’hi ha pocs) Sergi Morales. Quilometres, pobles, Seccions Locals, encartellades, reunions maratonianes, moments amargs, somriures... Son moltes les emocions viscudes i que ara deixo enrere, però se que tota la feina que queda per fer estarà en bones mans. Per això estaré tranquil el dissabte quan el Sergi em substitueixi al capdavant de les JERC-Baix Llobregat. Estaré tranquil perquè és la millor persona per encapçalar aquest projecte, i perquè té el millor equip que ningú podria tindre: Annabel Berruezo, Damià Usón, Gerard Vilajoan, Marc Darriba, Lluís Pérez, Miquel Salip, Clara Faulí, i tota la militància del Bajo, que son tots unes persones excepcionals.

Be, els que seguíeu el bloc abans de la seva defunció, ja sabeu que sempre m’agrada fer un petit resum dels fets ocorreguts quan he fet alguna pausa. Podeu estar tranquils que no tinc intenció d’atormentar-vos amb més posts d’aquests, sinó amb els que habitualment habiten aquest bloc. Espero que aquesta vegada aconsegueixi el temps, la voluntat i el costum d’escriure que em va mancar en l’època anterior, i evitar d’aquesta manera d’haver de fer més articles com aquest.

Companys, companyes: salut, ètica i compromís!

1 comentari:

Anònim ha dit...

continua amb el nom de casa de tots