TEMPS INTERESSANTS

Com deia el gran Terry Pratchet, "Tant de bo visquis temps interessants!". En el seu llibre aquesta frase era esmentada com una maledicció, però en el panorama polític català veurem en que desenvocarà. El que és evident és que els viurem, aquests temps interessants. Els resultats electorals d'ahir no poden donar un panorama més obert i amb tantes possibilitats de coalicions governants.

Avans de començar el meu anàlisi punt per punt, esmentar el fet més greu d'aquestes el·leccions: la baixa participació. És francament preocupant que només un 56'77% de la societat catalana es senti implicada en la democràcia del nostre país. Aquí, evidentment, tant esquerra com la resta de partits polítics hem de fer una profunda autocrítica per no saber inmiscuïr a la gent dintre de les decisions que es puguin prendre per a bè o per a malament a Catalunya. Però l'autocrítica no s'ha d'acavar als partits polítics. És evident que desde els medis tampoc s'ha ajudat el que hauria de ser desitjable, carregant massa a la societat catalana sobre les polèmiques polítiques en comptes dels avenços reals aconseguits. Ara passo a valorar el que han estat els resultats en sí.

Esquerra ha obtingut un resultat francament bo, després de la desfeta per la indecisió al referendum de l"Estatutet" i el linxament posterior per part dels medis de comunicació per ser els únics que prioritzavem els interesos de Catalunya als partidistes, fan aquest resultat encara més meritori. Però el més important no és el nombre d'escons que Esquerra ha obtingut, sinó que torna a tenir la clau de la porta principal d'una banda de la Plaça Sant Jaume, això en cas que no surti la terrible sociovergència, possibilitat que pel que sembla per sort està perdent força, ja que PSC afirma que el que vol és un govern catalanista i d'esquerres (com jo), i no cal dir que ICV tambè, ja que és la seva única sortida.

Ara per ara, l'opció que jo personalment crec que seria la millor, tant per esquerra com per Catalunya, seria reeditar el tripartit. Però compte! No pas a qualsevol preu! La patacada del PSC i el fet de que ERC tingui també la possibilitat de formar majoria amb CiU, haurien de provocar que en cas de que ERC entri al govern se li hagi de cedir un paper molt important; lluny de les pretencions socialistes d'enfortir la figura del president, aconseguint treure protagonisme als altres partits de la coalició. És per això que ara toca tenir sang freda i molta calma, sempre posant Catalunya i el progrés per davant de tot.

Apartant el resultat d'Esquerra, el més destacable ha estat l'espectacular patacada del PSC. És evident que el carisma innat i el indiscutible catalanisme d'en senyor Montilla no han estat suficients per evitar aquesta caiguda xD.

Una altra sorpresa gens grata ha estat l'aparició al panorama polític d'un partit espanyolista com Ciutadans de Catalunya. Almenys el Circ d'en Boadella afirma mitjançant les declaracions del seu yogurín Albert Rivera que defensaran polítiques de caire """social-democràtic""" (permeteu-me un xic d'escepticisme...). Si això és cert, almenys dintre de l'horrible hi ha alguna cosa que podria ser bona.

Ara toca estar atents i... "viure temps interesants!"