UNA AUTÈNTICA SORPRESA

Ahir a la tarda, mentre pràcticava la tan insalubre acció del zapping, esperant que passessin els deu minuts de rigor que calen per a que el termòmetre marqués fins a quin punt arribava el meu estat febril, m’he trobat una sorpresa que no m’esperava pas trobar-me.

El cas és que a una de les cadenes que més insulta a la qualitat musical mundial, és a dir tele-taxi televisió, m’he trobat la cançó objecte de la meva sorpresa. M’ha sobtat, no pas la seva qualitat musical, sinó el missatge que contenia la cançó, procedint de l’artista que procedia. La cançó es titula Soldado de papel i és de David Bisbal. Si, si, l’espanyol dels rinxols, dels saltirons i aquestes coses.

Normalment les cançons d’aquest estil musical, tan respectable com qualsevol altre, es nodreix bàsicament de donar-nos una visió del món en el qual tot és sexe, festa, calor i noies en biquini, i en molts casos, aquests es converteixen en únics objectius vitals de molts dels consumidors d’aquests productes musicals.

Doncs bé, la cançó en qüestió parla sobre la dura realitat dels nens i nenes que combaten als fronts de moltes guerres, essent carn de canó; sacrificant-se per objectius que beneficien als de dalt, però que a ells no els aporten res. Són carn de canó esclavitzada.

Al videoclip, surten algunes frases denunciants realment impactants:
-300.000 menors combaten als fronts de batalla a guerres de 35 països
-Les armes lleugeres faciliten la transformació de menors en assassins més efectius
-A les nenes, a més de lluitar, s’espera que proporcionin serveis sexuals
-Els nens soldats més joves tenen 6 anys
-Més de dos milions de nens han mort a l’última dècada en conflictes armats

Un problema realment repugnant que ha estat encarat sense ànim de lucre per aquest artista, ja que el 100% dels fons generats pels drets d’autor aniran a parar a la Coalición Española para acabar con la Utilización de Niños y Niñas Soldados.

Les meves sinceres felicitacions a aquest artista, (les quals no tenen res a veure amb el seu estil musical, el qual no suporto), per fer un gest a favor d’una causa justa, de la qual moltíssima gent se n’oblida. Aviam si aquesta cançó fa reflexionar a molta gent sobre si les úniques coses que importen a la seva vida són el sexe, la festa, la calor i les noies en biquini.