OSSÈTIA DEL SUD, LLIBERTAT NEGADA

No tota la vida política del món s'acava amb les el·leccions al Parlament. És un tema que ja cansa i que fins que no estigui tot tancat tot el que es digui són meres especulacions, i per tant, el deixarem de moment de banda. Aprofitaré el canvi de tema per solidaritzar-me amb un poble al que tambè se li nega la seva llibertat nacional. L'independentisme sempre ha estat un moviment sol·lidari, i aquest cop no farem una excepció.

Agafem, doncs, un vol imaginari que ens traslladarà al vessant sud del Caucas. Allà ens trobarem un petit país de tan sols 3.900 quilometres quadrats (per fer-vos a la idea, unes vint vegades més petit que els Països Catalans) anomenat Ossètia del Sud. Aquest país va declarar la seva independència el 1991, amb el suport de pràcticament el 100% dels seus habitants, de l'estat el qual no ha reconegut encara el seu autogovern, Geòrgia.

Quinze anys desprès, cansats de que la comunitat internacional els hagi girat l'esquena, de les continuades ofensives de les tropes Georgianes (eficientment entrenades pels Estats Units), i amb l'únic recolzament de Rússia (per veure si aconsegueix unir les dos Ossèties sota el seu domini), els ossets han tornat a desafiar la represió Georgiana fent diumenge un referèndum d'autodeterminació.

La qüestió és que ja es tenen els resultats: Un 99% dels vots vol la independència del seu país, i això amb una participació del 95'2% (quasi igual que a les el·leccions al nostre parlament...). D'aquest referèndum tambè s'en pot extreure que el 96% dels votants revalidarien el govern del lider independentista Eduard Kokoiti. Les paraules sobren per valorar aquests resultats tan rotundament contundents.

Però el que és insultant és que la Unió Europea, en teoria defensora dels dèbils i solució a tots els mals de la humanitat, segons diuen algunes persones, hagi estat la primera en negar la legitimitat d'aquests comicis, perquè segons la Presidenta de torn de la Unió "contradiu la integritat territorial y la soberania de Geòrgia". A nosaltres, per desgràcia, aquestes paraules ja ens són familiars...

La nostra situació és molt més pròspera que tota aquella zona del Caucas, molt convulsa pel terrorisme, pels moviments obscurs del Kremlin i les pressions Nord-Americanes. Però això no ens ha de fer oblidar que són moltes les nacions a les quals se'ls reprimeix els seus drets com a pobles, i per tant, hem de continuar sent solidaris com ho hem estat fins ara.