KREMLIN ASSASSÍ

Hi han moltes coses d'aquest món que cada cop em sorprenen més. El món del desenvolupament, on tothom hi està agust, on tothom té els seus drets és, al cap i a la fi, una mentida que ens porta a la apatia. Alguns hem podreu dir: -Joder, Carles, que pessimista no? Doncs per greu que em sapiga no és pessimisme, sinó realisme. Als Països Catalans, apartant l'opressió nacional, el nivell de benestar és altissim en comparació a la majoria d'indrets de la Terra. Amb això no vull dir que no haguem de lluitar per unes condicions socials millors que les que tenim, amb això estic dient que la nostra lluita per un Estat del benestar no s'ha d'acabar al nostre país, sinó que hem de ser solidaris i treballar amb altres punts del planeta on aquests drets no hi estan garantits: on una dona que ha estat violada, per evitar que sigui lapidada per adulteri ha de presentar tres "bons musulmans" que no siguin de la seva família per a que la defensin, on al segle XXI encara pengen gent a la forca, on al segle XXI encara hi ha gent que mor de gana...

Tots aquests països que he anomenat abans són paísos relativament subdesenvolupats, però els atacs als drets humans no succeeixen només en aquests països. Estats Units, el paradigma de la llibertat de l'individu i la prosperitat, controla pressons on es torturen els pressos i on es violen constantment els drets d'aquests com a èssers humans. No cal que us digui de quin lloc estic parlant.

I ara vaig ja a comentar el cas que m'ha impulsat a escriure aquest post: l'assassinat de Litvinenko, un ex-espia rus que estava investigant un altre cas d'assassinat incómode per el Kremlin, que va morir ahir a causa de l'enverinament que va patir quan es reunia amb un contacte que li havia de donar infomació sobre la mort de la periodista Anna Politkóvskaia. Aquesta periodista va ser assassinada quan estava a punt de publicar un article sobre les tortures del Kremlin a Txetxenia, casualitat? Ho dubto. El cas es que Litvinenko era a Londres amb assil polític, després de desarticular un complot dels agents secrets russos contra un important oligarca del país. Per tant ja deveu imaginar que la seva situació no era gaire cómode. Però aquest home és dels que no es cansa, i va continuar tocant els nassos al Kremlin investigant un assumpte tan obscur com el de la mort de la periodista, el que el va portar a la mort per enverinament amb tal·li, un component dels mata-rates, i amb un component altament radiactiu, el poloni 210. Litvinenko, moribund, encara va tenir forces per escriure una carta on acusa al Kremlin, i concretament a Vladimir Putin, de planejar la seva mort, cosa que pel que hem vist abans no ens hauria d'extranyar el més mínim.

En fi, espero que aquest text ens faci reflexionar i adonar-nos que aquest món encara està molt lluny del que nosaltres desitgem.