VERGES 2007... L'ADEU D'UN GRAN

Amb aquesta cançò, Verges 2007, s'acomiadava un dels més grans cantautors que han existit a la història. Malgrat que no vaig poder contemplar en primera persona la retirada de Lluís Llach, no vaig perdre la ocasió de fer-ho per televisió... cosa que mig país no haguès pogut fer si això haguès succeït gaire després, degut als intents foribunds dels poders fàctics de l'espanyolisme d'acabar amb tot símbol que pugui olorar a Països Catalans, traduït amb la no-renovació de la llicència a TV-3 per a operar al País Valencià.


El concert multitudinari, que no ho va ser més perquè així ho va voler l'artista, va ser enormement emotiu, i on Llach va tocar cançons noves, com la de Verges 2007, sempre combinant-les amb els seus grans clàssics com Viatge a Itaca, El meu País, Venim del nord, venim del sud, Verges 50... i amb discursos de grans transfons polític i social, marca de la casa, que van fer vibrar al públic, i a molta gent que es trovaba a bastants quilometres del seu piano i la seva veu, jo entre ells.


Aquí us deixo amb la cançò que va faltar al concert, una cançò que Llach va saber colar als censors franquistes, que no entenien perquè el cantautor català li dedicava una cançò a un pal (xD). Una cançò que es convertí en un himne de la resistència anti-franquista i llibertària.