El cas De Juana Chaos (o fum dins la boira)

Sempre he estat molt contrari a parlar d’aquest tema, pel simple fet que crec que fer-ho és riure la gràcia als bufons de les bandes implicades en el cas, però és que la situació ja arribat a un punt que clama el cel. Aquest cas resulta més confús que com si ens veiéssim envoltats de fum dins la boira, ja que tothom que hi està implicat a fet moviments del tot estranys. Aniré per parts:

Primer de tot, crec que queda clar per a la gent amb una mica de seny que si aquest tio encara estigués tancat per les vint-i-cinc persones va assassinar, com hauria de ser, tota aquesta burda polèmica no hagués sorgit. Però bé, per coses que mai entendrem la seva condemna va ser reduïda de 3129 anys a tan sols 18, i això, que crec que és amb diferència el més greu de tot el cas, sembla ser que la gent hi passa per sobre.

Això ens pot semblar increïble, però bé, aquest fet és tan sols el preludi del que vindrà a continuació. Poc abans de complir condemna, el terrorista és processat i empresonat provisionalment per uns articles publicats al diari Gara, acusat de perpetrar amenaces terroristes en aquests últims. Posteriorment, el dia 6 de novembre de l’any passat se’l condemnava a dotze anys per aquesta raó, només sis anys menys que la condemna que havia complert per la mort de vint-i-cinc persones. Si dividim, voldrà dir que surt més a compte matar a dotze persones i mitja que no pas escriure un artícle, certament pujat de to, però per on no hi veig per cap banda cap mena d’amenaça d’índole terrorista. No sé a vosaltres, però a mi em sembla aterrador.

Hem parlat dels tribunals, però a tot això, que feien els terroristes? Quan De Juana Chaos començava la seva vaga de fam el 6 d’Agost, la cúpula d’ETA sembla ser que no la va veure amb bons ulls. De fet ja li ho va fer saber per mitjà de Juan Lorenzo Lasa Mitxelena (Txikierdi), el qual per diferents canals ja li va comunicar el descontentament de la direcció de la banda pel comportament individualista d’aquest peculiar subjecte, ja que ETA estava en meitat d’un procés anomenat d’alto al foc permanent (cosa que posteriorment es va comprovar que no era certa). Tambè cal destacar que la notícia de la vaga de fam no va ser publicada fins a onze dies desprès al diari Gara.

Desprès de veure que han fet terroristes i els magistrats, anem a veure que han fet els polítics. Hi ha un anglicisme que ho defineix a la perfecció: hooliganisme. Tant els uns com els altres. El Partit Popular convoca una manifestació rera l’altre (és divertit que sigui la dreta qui ocupi els carrers manifestant-se...) i dedica els plens tant al Congrés com al Senat de Madrid per insultar i deixar anar basura per la boca. Quan ells evidentment no han fet cap mena de concessió a la banda, no han apropat presos, no han parlat amb ells a Suïssa... Tot i que és lamentable, del PP ja ens ho podíem esperar degut a la dinàmica “de acoso i derribo” duta a terme pels seus dirigents i pel seu entorn des de fa ja algun temps. El que jo personalment no m’esperava era que el PSOE caigués en la trampa de contestar-li a aquest joc. Tant Zapatero, com Rubalcaba, com Maria Teresa Fernàndez de la Vega han dedicat les seves últimes intervencions per a acusar al PP pel fet amb anterioritat, en comptes d’argumentar les seves desicions, o simplement aprofitar el temps i parlar d’altres coses que potser tenen molta més importància.

Esperem que tot aquest circ s’acabi aviat, perquè aquestes bajanades desprès tenen conseqüències. Quan arribin les eleccions i veiem que la participació ha caigut en picat aleshores arribaran les lamentacions, llàstima que ja serà massa tard. Tota aquesta púrria no fa una altra cosa que desprestigiar la política.