NOUS REPTES, LA MATEIXA IL·LUSIÓ
Avui no podria escriure cap altre post diferent a aquest. No en podria fer cap que no fos d'agraïment per la confiança donada ahir. D'agraïment per tota la gent que m'ha acompanyat en aquests quatre anys de viatge que porto al món de les JERC. Pel cap volten molts i molts noms: en Xavi Morales (que va ser qui em fa fer entrar a militar), en Xavi Iroz (malgrat tot...), la Sarah, en Lluís Pérez, en Miqui, la Núria Palomar, en Bernat Macià, l'Annabel, en Marc Darriba, en Bernat Vilaró... Al cap em venen també les encartellades (tant les il·legals de la primera època, com les legals amb les enriquidores converses amb el Lluís i el Xavi), les assembles dels Dijous (ara els Dimecres), el Plà de Joventut Municipal, les jornades de formació (xD), les acampades, els consells nacionals...
Molts records, sens dubte, però tots amb una cosa en comú. Una cosa sense la qual no haguèssin estat posibles: la il·lusió que crea defensar el que penses. Una il·lusió que, tal com vaig dir ahir al discurs de presentació de candidatura, ha estat present des de que aquell nen de catorze anys acavats de fer entrava en un local ple d'esquerdes amb ganes de treballar per a construir un país lliure format per persones lliures (tot i que potser encara realment no sabia el que volien dir aquestes paraules).
Un altre cop, moltes gràcies a tots per la confiança. No prometo fer-ho be, però si el millor que pugui.
4 comentaris:
un dels vells dinosaures t'encoratja a seguir el camí que fa uns anys van obrir l'Aina, l'Edu i en David; que van continuar en Miqui, en Bernat i la Núria i que ara seguiràs amb una única possibilitat, millorar la feina feta sense oblidar el que els altres han fet bé i malament..
Molta sort en aquest camí...aviat no hi seré com a company perquè l'edat no perdona però m'hi trobaràs durant tot el camí perquè l'objectiu és el mateix.
I recorda una sola cosa: l'alliberament nacional dels Països Catalans depén en gran part de que al Baix Llobregat i a l'Hospitalet guanyem la batalla ideològica
Carles,
Et vaig enviar un sms perquè em va ser impossible poder venir a la cloenda del congrés...
Perdona'm per no haver-hi pogut anar finalment, però el que compta en dfefinitiva és que el nou equip ja esteu en funcionament i a ple rendiment, i sabeu tant bé ocm jo que teniu tot el meu suport (encara que no físicament el dissabte)!
Una forta abraçada i endavant amb la lluita, portaveu!
Felicitats tiuuuuuuuuuuuu, que no t'ho vaig dir després del Congrés, i a fer feina, però, mai oblidant les teves arrels, és a dir, la secció local del prat XD XD.
Enga tiu, cuida't.
segur k ho vas fer molt bé..
apa ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada