dimarts, de desembre 11, 2007

QUAN CALLEN LES CAMPANES...






Diuen que quan aniquiles una cultura aniquiles al poble. Donar l'esquena a la cultura és per tant donar l'esquena al poble.

Aquest és el dia a dia que patim els pratencs i les pratenques per part del nostre ajuntament, que mai ha sapigut gestionar el gran potencial musical de la nostra vila. Això és una cosa que no ens cal que diguin a qui formem aquest teixit, que no som pocs: Ikària (A tu lado, Quan callen les campanes ), Skakimat (Puto alcohol, Jaia, Hallellujah), Autorretrete (vídeo del grup), Distortion Genocide (Lost bullets), el meu grup (Out of Place), i un llarg etcetera de grups novells que ens hem de buscar la vida per a tirar endavant. De tots aquests abans esmentats tan sols Ikària assaja al Prat, i per casualitat, no pas per cap ajuda de l'ajuntament. L'estat dels bucs d'assaig (tan a nivell econòmic com a nivell material) de la capsa, ELS ÚNICS TRES EXISTENTS AL PRAT, és pitjor que lamentable, i l'oferta musical per part de l'ajuntament es centra en música de consum d'artistes ja consolidats, i en algún grupet pratenc que sembla que te preferència per sobre la resta.

Per a acavar-ho d'adobar, desprès de les darreres eleccions municipals iniciativa es va treure de la màniga una regidoria que no havia plantejat al seu programa, la de joventut, sobre la qual les JERC-El Prat ja haviem manifestat la nostra opinió. Que ha fet aquesta regidoria per una de les grans inquietuts del jovent pratenc? El mateix que porta fent el nostre ajuntament durant molts i molts anys, no res. Els grups estem farts d'haver d'anar a Hospitalet o a Gavà per a poder assajar. Si som del Prat, per què per a poder fer el que ens apassiona hem de marxar de la nostra ciutat? Per què si volem muntar un concert ens hem de tirar molts mesos preparant-lo sense cap ajuda, a només un escenari possible?

Però malgrat tot no ens aturarem, perquè com tot el que es fa amb passió, les nostres ganes de tocar són inaturables. I perquè com diu la cançó d'Ikària: Quan callen les campanes els nostres cors deixen de bategar.

Salut, i que visqui la música, com tot alló que ens genera la ilusió necessària per a afrontar el dia a dia!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

uouo! no se xk els primers em sonen... sonenb!
jejeje apa vagi mub!

Anònim ha dit...

Buuu, etarras! Separatistas!

xDDD

Anònim ha dit...

Per ser un grupet del prat està bastant consolidat i reconegut...si no preguntals-hi quants premis tenen... potser la pròxima vegada que vingui Antònia Font pots ser teloner seu... o esperar a Green Day.

Carles ha dit...

Jo no he dit que no ho estiguin de consolidats, però que reben més favors que d'altres grups és evident!

Jo no he dit pas que siguin dolents eh? Que son bons! Jo vaig anar a classe de guitarra amb el bateria i el baixista i són molt bons artistes, però es que sembla que siguin l'únic grup del Prat.

A més m'extranya que aquest comentari vingui de tu, formant part d'un grup novell del prat que s'ha d'anar a asajar a hospitalet perquè a la nostra ciutat no s'inverteix en aquestes coses