JA ERA HORA!

Aquestes eleccions m’han deixat un cert sabor agredolç. A nivell nacional els resultats han estat un xic preocupants, però al Prat només tenim una cosa al cap.

Per sobre de tot està l’èxtasi desprès del triomf que ha suposat acabar amb la maledicció que havia tingut ERC amb el consistori del Prat. Joan Camps serà el regidor que Esquerra-el Prat havia anhelat durant tant i tant de temps. Aquest somni fet realitat no ha estat pas fruit de la casualitat (de fet ni tan sols la dinàmica nacional a acompanyat aquest cop), sinó de l’esforç de moltes persones compromeses amb una esquerra progressista i independentista. Esquerra presentava sense cap mena de dubtes la millor llista de tot el municipi, per no dir ja del programa, que estava a anys llum de la resta de partits.

Casualitat o no, aquestes eleccions han estat les primeres que Esquerra ha afrontat al Prat amb una secció local de les JERC, una secció que tot i el seu reduït número de militància ha pencat molt més que alguns dels partits que es presentaven a les eleccions.

Se’ns ha vist constantment al carrer. De fet no hi ha hagut dia durant el més abans de les eleccions que no es veiés cap cartell de les JERC al Prat. A més a més, circulen diverses samarretes que hem venut les JERC-el Prat a on s’hi veu la nostra web i el característic “gall potablava” del Prat sobre una estelada.

Hem sapigut moure’ns i apropar-nos als joves per a elaborar un programa ambiciós i treballat, el qual va ser molt ben rebut per les files d’ERC. A la presentació d’aquest programa vem conseguir contar amb una vintena de joves pratencs, els quals van sortir contents; de fet la majoria m’han afirmat que van acabar votant a Esquerra.

Hem fet altres tipus d’actes com una xerrada sobre el republicanisme amb en Dani Raventós, hem muntat paradetes al carrer per a diades com Sant Jordi. Hem penjat bastantes pancartes a la Plaça de la Vila, davant de l’ajuntament, les quals no els hi deuen haver agradat gaire a ICV perquè mai han durat gaire més de dos dies.

En definiva, molta feina i ben feta per a una secció local jove que encara es refeia dels problemes interns que havien fet minvar la seva activitat en gran mesura. Queda clar doncs que la nostra feina, sumada evidentment a la excelent feina feta tambè desde Esquerra, ha estat un dels factors que han fet realitat aquesta modesta cita que el Prat tenia amb la història. L’independentisme ja te representació a la nostra vila.

Però aquí no s’ha acabat tot. Ni molt menys! Avui comença la campanya electoral per d’aquí quatre anys. Si es confirmen tots els rumors de que el vampir del Tejedor es retira, Iniciativa es derrombarà al Prat, i nosaltres hem de ser els màxims beneficiats d’aquest enterrament, ja que el PSC, idiotitzat, ha demostrat que no te capacitat ni tan sols de mantenir-se al Prat, un territori on el seu poder a totes les eleccions excepte les municipals ha estat sempre hegemònic.

Al proper post comentaré com ha anat a la resta del nostre territori nacional, a on la cosa tal com he dit abans o com diu el meu company Lluís Pérez al seu bloc, ens ha de fer reflexionar.