SORTIM DE L'OASI PRATENC

Al Prat, tal com vaig comentar al post anterior, les eleccions van anar de meravella. Però si aixequem la vista i mirem amb una mica de perspectiva el panorama, m’entra un gust un pel amarg, d'aquells que són capaços de fer-te malbé un esquisit àpat.

No cal anar gaire lluny per a veure la primera derrota, que a més a més per a mi potser ha estat la més dolorosa. Esquerra ha perdut el seu únic representant a Hospitalet, i no precisament perquè no s’hagi fet feina. La gent que encapçala la llista de l’hospi són gent molt competent, i que s’han patejat molt de carrer per a fer arribar a la ciutat les seves propostes. Tots aquests són ingredients que facin encara més amarga aquesta derrota que tal com he dit abans, personalment a mi m’ha tocat molt la moral, perquè són gent molt propers a les JERC, i he tingut la sort de conèixer a alguns d’ells. El que és precisament paradoxal és que el que li ha faltat a l’Esquerra més jove de tota Catalunya ha estat el vot jove. Però ara a l’Hospi no val enfonsar-se. Queda molta feina a fer per a que d’aquí a quatre anys tornar a entrar al consistori amb més força que mai.

Si continuem disminuint el zoom, arribem ja al mig del merder: la capital. Esquerra s’ha fotut la santa patacada. La falta de projectes concrets i ben elaborats i potser la presència d’alguns líders que estarien millor a caseta han prestat una ajuda inestimable a la sobtada davallada en el nombre de vots de l’esquerra independentista, però al ser la capital del país, les sinèrgies que mouen a aquest la afecten en molt més alt percentatge que a qualsevol altra població. Resumint, els cops de timó des de nacional no han aconseguit retornar al romb prefixat, sinó despistar a la tripulació, a més a més amb el risc de que amb tant canvi de vent les veles es trenquin. Potser serà millor anar canviant ja de capità...

De totes maneres cal remarcar l’astúcia del moviment que ha fet Esquerra a Barcelona. D’entrada tant sociates com convergents estan força nerviosos. Els sociates perquè no tindran un govern fàcil, i els convergents, perquè tot i ser el partit majoritari de l’oposició no serà el partit amb més protagonisme, ja que el govern dependrà quasi constantment d’Esquerra per a tirar endavant els seus projectes. El cop de puny sobre la taula s’ha fet molt bé i en el moment precís, ara caldrà que algú que sigui capaç de portar aquesta situació agafi el comandament i mantingui a Esquerra en aquesta situació de força. S’ha de portar la situació amb força perquè ens plourà foc per tot arreu, però si sabem aguantar n’obtindrem els rèdits a les següents eleccions.

Continuem allunyant-nos, i arribem a Vilanova. Primer lloc a on comencen a aparèixer els primers bolets anomenats CUP. Una espècie realment rara, però que en aquestes eleccions n’han sortit per tot arreu. Uns resultats senzillament impressionants. Comforme anem augmentant el zoom ens van sortint diverses poblacions amb representació de les CUP, fins a sumar uns 25 regidors. No hem de caure en l’error fàcil de dir que aquests resultats s’han donat a llocs on Esquerra ho ha fet malament, que també, sinó que des de la candidatura independentista s’ha fet una feina realment admirable.

Però ja que hem començat amb termes micològics, hi seguirem. Si una espècie rara però relativament bona com les CUP ha tingut una bona temporada, un bolet altament tòxic també ha sortit amb molta força. Massa força. Plataforma per Catalunya ha tret disset regidors, i en alguns llocs podria ser clau de govern. El fet de que un partit xenòfob surti amb tanta força a un país que en teoria és tan acollidor com Catalunya és preocupant. Tot serà que en aquestes viles on aquest partit ha obtingut aquests resultats es construeixin governs d’unitat per a expulsar-los de qualsevol procés democràtic dintre d’aquests ajuntaments.

Ara, a treballar, que ens queda molta feina!