AQUEST JA ÉS L’ÚLTIM

Sento la meva tardança en fer un article sobre un tema tan important com és l’atemptat terrorista a l’aeroport de Barajas a Madrid, però al principi vaig voler deixar uns dies per a observar com acabava el tema de les dues víctimes i desprès no he tingut ocasió de connectar-me el temps suficient per fer la meva anàlisi, per això us demano disculpes.

Potser us sorprèn aquest títol tan contundentment optimista després de la barbaritat comesa per aquests criminals, que han deixat com a meravellós regal de reis a les famílies de les víctimes dos morts, quatre ferits, un munt de cotxes convertits en ferralla; però si ens aturem a analitzar en profunditat (segons el meu punt de vista) és la opció més probable.

1) La càrrega explosiva utilitzada va ser una autèntica barbaritat, es comenta que pot arribar als 800 quilos! Després de tota la pressió policial duta a terme sobre la banda terrorista, dubto molt que en tinguessin gaire més. ETA està més seca que una canya, i en aquest absurd atemptat ha buidat el que li quedava; i sense bombes no hi ha atemptats. Seguint aquesta lògica ETA hauria d’estar-se un bon temps sense poder atemptar.

2) L’esquerra abertzale, l’únic suport polític (i un important suport econòmic) d’ETA, són els primers interessats en el fi de la banda, ja que això els significarà la seva legalització i un bon grapat de vots, ja que la seva acció política no estarà centrada en donar suport a un grup terrorista, amb tot el que això comporta, sinó al socialisme i la independència d’Euskal Herria. Això no és tan complicat de veure: quines van ser les primeres declaracions d’Arnaldo Otegui després de l’atemptat? Implorar tot arrossegant-se que el procés de pau no estava tancat i que calia fer esforços per tirar-lo endavant. Estic convençut que la plana major de Batasuna pensa que ETA l’ha cagat, i això és un punt a favor immens cap a la pau.

3) La pressió popular és evident. Preguntis a qui preguntis pel carrer a Euskadi et dirà que vol que ETA desaparegui (excepte si li preguntes a un terrorista o algun tronat no digne de tenir en compte). La gent està cansada i vol que això desaparegui quan abans millor, i un grup terrorista que diu defensar la voluntat del poble basc i que tingui un percentatge elevadíssim d’aquesta gent que diu defensar en contra té un desgast insuperable.

(I per últim i per a mi més important de tots) 4) ETA és un lastre per al procés independentista a Euskadi (també per als Països Catalans, però ara estem parlant del problema basc). Ahir ho comentava amb un amic que posava en dubte la necessitat de la desaparició d’ETA. La democràcia es caracteritza per estar regida per la voluntat popular (que aquesta ens agradi o no ja és un altre debat), i per tant, per a que tant el País Basc com els Països Catalans puguin obtenir la independència, el primer de tot que cal fer és obtenir una majoria independentista al país per a poder començar a reclamar. Sense majoria no hi ha res, i aquí està el problema. Tu a una persona no independentista li preguntes que pensa dels independentistes i el primer que li passarà pel cap és la paraula radical. Potser no ho trobeu correcte, però jo crec que més que pel canvi que suposa la ruptura de l’estat (cosa que la gent no arriba ni a pensar-hi) això succeeix pel fet que tenim els mateixos objectius que una banda que utilitza la violència per a defensar aquests objectius. Per això la gent ja ni contempla la opció d’informar-se sobre el moviment independentista, ja que el seu inconscient ho relaciona amb la violència. La desaparició d’ETA pot provocar que aquest tòpic inconscient desaparegui, i que la causa independentista pateixi un augment considerable. ETA ho sap, i per això els INDEPENDENTISTES DE DEBÒ ESTAN DEIXANT LA BANDA MENTRES QUE RESTEN SÓN ELS QUE VIUEN DEL TERRORISME. M’agradaria amb aquest comentari fer reflexionar a més d’un que veu a ETA com un referent de l’independentisme. La banda és debilita logísticament, econòmicament, políticament, perd suport popular, i el que és més important està deixant de creure en la seva existència i el que volen és una sortida còmode que no sigui la presó.

Ho sento per la longitud d’aquest article, però és molt temps reflexionant sobre un tema molt profund i important com aquest, i necessitava buidar tot el que penso en aquest artícle.

Gràcies a qui s’hagi molestat a llegir fins aquí!