dimarts, de gener 08, 2008

VERGONYA, VERGONYA, I FINALMENT ORGULL

Desquiciat pel matí perdut per culpa dels funcionaris de l’Estat, aprofito les tres hores d’espera a les que soc sotmès per a fer-me un nou carnet d’identitat per a agafar un diari i, amb un cafè davant, enterar-me del que passa més enllà de la meva atrafegada vida (cosa que feia massa temps que no feia). Només llegir els titulars m’encamino cap a les pàgines cinc i sis, on figura la notícia que figura en primera plana: la detenció de dos etarres.

Ja havia escoltat sobre la notícia, i sabia de l’etarra hospitalitzat, però desconeixia els detalls exactes del que havia succeït. Començo a llegir la notícia amb l’absoluta satisfacció que em produeix la detenció de dues persones que volen la mort de qui no pensa com ells, però conforme vaig llegint una sensació d’esgarrifança em recorre tot el cos. Una costella trencada, un pulmó perforat, hematomes per tot el cos, hemorràgia interna a l’ull esquerre... tres pàgines d’informe mèdic que descriuen la desgràcia en què ha quedat convertit Igor Portu, en estat crític des del seu ingrés. Segons Rubalcaba ús legítim de la força, segons Batasuna, tortura. Digueu-li com vulgueu, jo ho qualifico com a salvatjada. Dubto molt que per a detenir una persona desarmada (les pistoles que duien estaven completament embolicades en paper de cel·lofana, el que demostra el cutrerio en què la ETA d’avui dia està immersa, que serà el proper, atemptar amb traques?) calgui deixar-la en estat crític, debatent-se entre la vida i la mort... però en fi, això és una cosa que encara podria passar en casos molt extrems, però el que no té excusa és que, després de la brutal pallissa, es dediquin a passejar a l’etarra pels escorcolls que es van fer posteriorment a la detenció i aquest no rebés cap mena d’atenció mèdica fins a cinc minuts abans de les 4 de la matinada, quan Igor Portu ingressava a l’Hospital Donostia a Sant Sebastià, entrant pel seu propi peu i emmanillat.

Això senyor Rubalcaba no té excusa. Com el GAL, que bé recordaràs, no hi ha excusa. Els terroristes, a part de ser uns assassins desgraciats, són persones, i tot i que mereixen podrir-se a la presó, no mereixen ser apallissats de manera covarda per un grup de bándals, que quedaran impunes pel fet de vestir de verd i portar tricorni. L’Estat ha de fer justícia, no abús de poder. Ningú hauria de saltar-se els drets humans, però menys encara ho ha de fer la institució que està obligada a preservar-los.

Emprenyat pel que acabava de llegir, i veient que encara restaven més de dues hores per a que els incompetents de l’oficina de la policia nacional espanyola (i tant espanyola! no entenien ni una paraula del català) m’atenguessin, m’aixeco de la incòmoda cadira en què estava apoltronat, pago el cafè, i em dirigeixo cap a casa amb la determinació de complir una de les proposicions que m’havia fet per a aquest any nou: fer-me soci de la principal ONG defensora dels drets humans, Amnistia Internacional. No faré activisme a l’organització, ja que com bé sabeu els que em coneixeu, el temps és la cosa que més desitjo i menys disposo, però ja en soc soci.

Cinc hores després tornava a travessar la porta de casa meva, amb el nou DNI electrònic (horrorós per cert), un mosqueig impressionant per la desídia mostrada per part dels administratius... però amb l’orgull de que l’única cosa útil feta en tot el matí hagi estat donar suport a una causa tan noble com és la lluita pels drets humans.

P.D. Al proper post em centraré a explicar més detalladament la història del meravellós tracte amb els meus estimats funcionaris, i de l’aventura que m’ha suposat poder posseir un cartró (ara amb un micro-chip) que m’acredita com a ciutadà del Regne d’Espanya. Esperem que no haguem de passar per això durant gaire temps més.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Fer-me socia d'Amnistia m'ho he pensat més d'un cop. Ja m'explicaràs.

Anònim ha dit...

No hay nada peor que la burocracia española. Vivo en Madrid y resulta horrible cualquier trámite; espero que los cauces de la Generalitat sean mejores, algo más eficientes y menos cargantes.
En cuanto a la represión post-GAL, es evidente con un gobierno como el socialista en el que todavía perviven residuos del pasado como Rubalcaba; serían necesarios políticos como Chacón o Iceta, de corte más federal, para una renovación efectiva. Es inadmisible, de todas formas una acción como esta.
Enhorabuena por tu blog. Me gusta mucho. Visca Catalunya Lliure!!! Fuerza a las Naciones sin Estado!!!

Sergi Morales Gálvez ha dit...

Jejeje, jo l'últim cop que vaig fer-me el DNI no van trigar tant a donar-me'l (unes 2 hores XD), això sí, vaig quedar + o - afavorit a la foto (crec q és el primer cop en tota la meva vida que quedo bé al DNI).
Enga, a cuidar-se

Marc ha dit...

Una vergonya...

Sembla que la qualitat de terroristes els anul·li com a persones!!
I és clar que la seva causa no justifica el que fan! I sempre han d'acabar podrint-se a la presó!

PErò un tricorni no ha de donar poder a ningú per apallissar a algú que, al cap i a la fi, és una persona...


Ja porto unes quantes entrades llegides... felicitats.

Jo just acabo de començar la meva experiència com a blocaire...
T'he enllaçat al meu bloc, la gent ha de llegir tot això...

Vinga, a treballar força, força!!

Anònim ha dit...

Sempre s'ha dit que una organització és allò que els seus dirigents volen que sigui. És per això que una entitat política ha d'estar conduïda per professionals de debò, veritables gerents i no simples aficionats a la política sense estudis de la matèria ni aptituds ni coneixements per conduïr al grup humà que formaràn els militants. Un partit polític ha de medir l'eficàcia de les seves accions amb el mateix concepte de rentabilitat de les organitzacóns empresarials. És per aquest motiu que al teu partit li calen cares noves, fa falta una renovació des del fons, deixant de banda les ambicions personals que es puguin tenir.

Carles ha dit...

Estimat anònim (estaria bé que la gent quan deixés comentaris tinguès la delicadesa de signar, crec que no costa res ;-) ), em nego i em negaré sempre a concebir un partit polític com una empresa. A un partit que es dediqui a gestionar un govern sense cap mena d'ambició política potser si que li fan falta bons gestors, però a un partit polític amb l'ambició política d'esquerra cal això, lideratge polític, més que no pas gent que es dediqui a especular amb els resultats electorals.

Evidentment que cal una renovació al partit, però no hem d'entendre per renovació cremar tot alló que olora a passat, sinó donar aire fresc al partit amb un nou taranna i persones preparades (formin o no formin del passat inmediat d'Esquerra), i el més important de tot, una bastida ideològica potent capaç d'arrossegar una majoria social cap al suport del projecte independentista, la qual s'imposi a qualsevol tipus de personalisme de les persones que liderin aquest projecte.

Per cert, anònim, no entenc a que ve aquest comentari en un post en el que dic que m'he fet soci d'Amnistia Internacional :-)

Anònim ha dit...

Te mato

Claire lunatique* ha dit...

jujuju


ooo que divertit. tu tmb en tens.



jo ja vaig dir que em política no mi posava.
allà cadascú.

un dia texplicare les meves idees diabòliques sobre política jaja.

Unknown ha dit...

Bones
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Blog Riffenyo-cargolí ha dit...

Hola Carles,
les Jerc Sant Just- Esplugues em creat un bloc
Salut

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog