LONG TIME AGO...

L’última entrada que vaig escriure a aquest bloc s’acomiadava dient fins aviat, això passava un 11 de Juny…

Més de cinc mesos desprès torno a escriure, sense cap ànim de continuitat, doncs l’atrafegament de la meva vida no em permet tenir el compromís amb els meus lectors i amb mi mateix respecte al bloc que m’havia proposat quan engegava aquest petit projecte.

Crec que no cal dir que són innombrables les coses que han succeït des de aleshores, tant a nivell polític com a nivell personal. De totes dues no em queda més que fer una valoració positiva, però degut que aquest bloc va nèixer amb una clara intencionalitat política, em guardaré les meves vivéncies personals, més que res per a no avorrir als lectors perduts que puguin deixar-se caure per aquí accidentalment, i em centraré en fer quatre pinzellades dels events polítics dintre del sí del meu partit, les JERC, que considero més o menys importants…

Jo crec que el més important per a mi, ja que ha estat el que més a prop m’ha tocat, ha estat l’evolució de la secció local de les JERC on estic i estaré sempre orgullós de militar, la del meu estimat (i odiat a vegades) poble, El Prat de Llobregat. Quan escrivia l’anterior post la secció local ja tenia una dinàmica activa i consolidada, però la falta de recursos humans era més que evident. Tot i així, la bona feina feta durant mesos (campanyes a peu de carrer, programa electoral municipal, etc.) havia de portar fruits, i aquests fruits es materialitzaven en la nova militància que entrava al setembre. Uns reforços de luxe entre els que es trobaven l’actual nou portaveu, en Sergi Morales, que em substituia al càrrec a finals del mes passat. Tambè obriem relacions internacionals al enviar al meu company i amic Lluís Pérez a la gallarda Escòcia, país que comparteix el nom en Gaèlic amb una de les millors col·laboradores (que no militant) que mai hagi tingut cap organ territorial de les JERC. Crec que no descobreixo res a ningú si dic que per a arribar on ha arribat la nostra secció local, en Lluís ha estat una peça absolutament imprescindible. Els seus coneixements han estat un referent per a la resta de la militància. La seva solvència a l’hora de fer la feina, tota una assegurança de risc. Però sobretot, la seva vàlua com a persona ha estat, és, i serà una de les coses que sempre admiraré d’aquest senzill, humil, però alhora gran home.

Si aixequem la vista, tenim dos congressos, un passat i un futur:

El passat va ser fa un parell de setmanes a Mataró, es tractava del XXI Congrés Nacional de les JERC. Si alguna paraula defineix (segons la meva opinió, es clar) aquell congrés, és la paraula èxit. Una ponència estratègica molt rica, degut als intensos debats duts a terme durant tot el cap de setmana, i una Permanent Nacional que, almenys a mi m’ho va semblar, donava una imatge de solvència i solidesa bastant grans, fan que els propers anys de les JERC no es puguin mirar sino amb optimisme. Des d’aquest bloc voldria donar ànims al Gerard Coca i a tot l’equip que l’acompanya per a seguir treballant com la principal organització del jovent independentista ha fet al llarg de la seva història.

El futur és el proper congres regional de la meva comarca, El Baix Llobregat, allà on la O i la E del PSOE cobren més força de tot el nostre territori, ens juguem el nostre futur. El congrés tindrem l’honor de acollir-lo al Prat, esperem estar a l’alçada, i esperem que el resultat d’aquest sigui, almenys, tan engrescador com el que es va fer a nivell nacional. Evidentment no som la única regional que passem per un procés congressual, tota la resta tambè ho fan. Voldría donar ànims i felicitar a tots els nous portaveus regionals, però concretament a un al que li tinc especial simpatia, a en Gerard Gòmez, que amb la meva edat assumeix la difícil tasca de portar endavant la regional de Barcelona, la segona més important de tot el país.

En fi, segur que em deixo moltes coses, potser poden ser l’excusa per a una actualització més endavant. Ara si, m’acomiado, i com diria qui ja és com un mestre per a mi:

Salut, ética i compromís.